EL JOC NET I L’ESPORT

Actualment, trobem una societat molt individualista, en la qual guanyar i ser el millor en qualsevol àmbit és el més important. Encara que hi haja que fer trampes o no respectar a la resta de la població, és a dir, hem de ser el millor per damunt de tot.

Aquesta visió de la competitivitat s’ha d’eradicar gràcies a una correcta educació i transmissió de principis i valors ètics, ja que es pot arribar a ser el millor respectant-los. A l’esport també ocorre, i per desgràcia en moltes ocasions, aquest tipus de competitivitat nociva.

Per aquest motiu, i per a solucionar aquest problema a l’esport, tots i totes hem de competir i jugar amb “Fair Play”, en valencià “Joc Net”, que segons Wikipedia és “el comportament lleial i sincer a més de correcte en l'esport, especialment fratern cap al contrincant " oponent", respectuós davant l'àrbitre i correcte amb els assistents”. Però, no només fa èmfasi en el respecte a les normes o a les persones sinó que també es refereix a remarcar valors com l’esforç, el treball en equip, la solidaritat, etc.

Segons Pierre de Coubertin, en la seua carta del JOC NET diu que per a ser un verdader esportista, siga quin siga el paper que jugue a l'esport, fins i tot com a espectador, m’he de comprometre a:

1. Fer que cada trobada esportiva, amb independència del que estiga en joc, siga un moment privilegiat, un moment de festa.

2. Respectar les regles i l'esperit de l'esport practicat.

3. Respectar als meus adversaris com a mi mateix.

4. Acceptar les decisions dels àrbitres o dels jutges esportius, sabent que, igual que jo, tenen dret a equivocar-se, però fan tot el possible per evitar-ho.

5. Evitar la mesquinesa i l'agressivitat en tots els meus actes, paraules i escrits.

6. No recórrer a trampes ni enganys per aconseguir l'èxit.

7. Conservar la dignitat tant en la victòria com en la derrota.

8. Ajudar a tots amb la meua presència, la meua experiència i la meua comprensió.

9. Prestar ajuda a qualsevol esportista lesionat.

10. Ser un veritable ambaixador de l'esport, contribuint a què al meu voltant es respecten els anteriors principis.

Ací teniu diferents exemples de joc net a l’esport.

L’HANDBOL

A aquesta entrada teniu informació sobre el reglament de l’handbol, un esport que treballarem a la unitat “Jocs i esports col·lectius i valors”

OBJECTIU

L'objectiu de l'handbol és aconseguir fer gols dins de la porteria contrària. Per tant, els jugadors de l'equip han d'avançar conduint, passant-se la pilota i desmarcant-se si la té un company per a avançar cap a la porteria contrària i aconseguir el gol

REGLAMENT

L’handbol es juga en una pista poliesportiva de 20 metres de llarg i 40 metres d’ample amb porteries de 2 metres d’alt per 3 d’ample.

Dimensions d'una pista d'handbol, per Pumbaa80, (CC BY SA)

La duració d’un partit oficial és de 2 parts de 30 minuts amb 10 minuts de descans.

En l'handbol juguen 6 jugadors de camp i un porter. El porter pot tocar la pilota amb les mans i els peus dins la seua àrea, parant la pilota amb mans o peus o realitzant passades amb la mà als seus companys.

En començar el partit i cada vegada que es faça un gol , un jugador realitzarà la treta xafant la línea central, passant-li la pilota a un company. La resta de jugadors han d'esperar al seu camp i fora del cercle central a què es realitze aquesta primera passada per començar a jugar.

Quan la pilota ix per una de les bandes laterals tocant el terra completament fora de la línia o el jugador xafa fora del camp de joc amb la pilota a les mans, és fora de banda. El jugador que realitze la treta de banda , ho farà xafant la línia de banda i amb la mà.

Quan la pilota ix per la línia de fons tocada per un defensa serà córner. Traurà l'equip atacant des del córner. Però si es tocada pel porter es treta de porta.

Si un jugador toca la pilota amb el peu, fa caure a un contrari o lleva la pilota de les mans d’un adversari, és falta . En aquest cas , la treta s'executarà des del mateix lloc en el qual es va cometre la falta.

Quan aquesta falta es comet dins l'àrea, la falta s'executarà des del punt de penal.

Quan un defensa entra en la seua àrea per defensar la seua porteria dels llançaments contraris, comet també penal. Però si un jugador atacant entra en l’àrea per a fer gol, el gol no serà vàlid i serà falta

Quan un jugador camina o corre més de 3 passes sense fer botar la pilota és falta. El seu nom és “Passes”.

Quan un jugador corre fent botar la pilota, l'agafa i la torna a fer botar és falta. El seu nom és “Dobles”.

Pilota d'handbol, per Kuebi, (CC BY SA)

Espere que hàgeu après més coses d’aquest esport.

TREBALL EN EQUIP I ESPORTS COL•LECTIUS

Actualment, ens trobem en una societat on és necessari el treball en equip en moltes situacions de la vida quotidiana, i que gràcies a un correcte treball col·laboratiu es pot aconseguir l’èxit. 

Aquest concepte s’ha convertit en una condició o habilitat indispensable en qualsevol treball o activitat, així i tot els directors de recursos humans de les empreses tenen molt en compte aquesta disponibilitat de treballar en grup correctament, a l’hora de contractar algun treballador.

Per aquesta raó, gràcies als esports col·lectius podem treballar correctament el treball en equip des de la infància i així treballar valors com la solidaritat, el respecte, la tolerància, l’autocontrol, el compromís, la col·laboració, , la socialització, la responsabilitat etc. els quals ens ajudaran en un futur. 

Equip, per Shelley_shang, (CC0)

En aquesta labor, el professor d’Educació Física ha de treballar conjuntament amb els xiquets i les xiquetes i ha de demanar-los més treball en equip i ha d’abandonar la tradició individualista quan practiquen esports col·lectius a classe. A més, el professor ha de conscienciar a l’alumnat a assimilar les normes de funcionament del grup i a aprofitar les capacitats individuals en benefici de l’equip.

En conclusió, un equip amb una bona cohesió, comunicació, col·laboració, confiança i compromís, aconseguirà sempre més fàcilment els objectius i els resultats que si no tinguera aquestes capacitats. Per tant en classe hem de treballar tots i totes en equip.

EL COLPBOL, UN ESPORT EDUCATIU I DIVERTIT

El colpbol és un esport col·lectiu d’invasió jugat per dos equips mixtes de 7 membres, en una pista poliesportiva de 40 metres de llarg per 20 d’ample. I l’objectiu principal és introduir una pilota a la porteria contrària mitjançant colpejos amb la mà.

El colpbol és un esport adequat per a treballar habilitats motrius bàsiques i els valors, ja que implícitament té unes característiques potencialment educatives. Per aquest motiu, va nàixer als centres educatius en l’any 1997.

Una de les característiques més important que té aquest esport, pel fet que els equips han de ser obligatòriament mixtes, és el valor de la coeducació. Aquest terme es pot definir com un mètode educatiu relacionat amb el principi de la igualtat entre sexes i la no discriminació per raó de sexe, és a dir, educar sense establir relacions de domini d’un sexe sobre l’altre, amb la finalitat d’educar en la igualtat des de la diferència.

Aquest esport no només promou la no discriminació per raó de sexe, sinó que també evita la discriminació per raó d’habilitat motriu o destresa, ja que és un esport molt bàsic i on tots i totes han de participar, perquè cadascú només pot colpejar la pilota una vegada consecutivament, i per aquest motiu ningú pot destacar individualment sense l'ajuda constant dels altres.

A més de promoure la no discriminació, el colpbol té més valors que explicaré a les següents entrades d’aquest bloc, i els quals estan relacionats amb altres esports col·lectius, com per exemple l’accentuació de l'esperit col·lectiu, la millora de l’autoestima, la cooperació i treball en comú, l’esforç, etc.

Ací teniu un vídeo sobre el colpbol.

DOLEAGUE, UNA APP PER A PRACTICAR ESPORT AMB GENT

Actualment, existeixen diferents aplicacions web o android per a facilitar la pràctica d’esport en qualsevol lloc, només has de tenir un telèfon mòbil amb connexió a Internet.

Hui us parlaré d’una d’aquestes aplicacions, el seu nom és Doleague (http://www.doleague.com). Doleague consta de tres versions, una de les quals és gratuïta, encara que té menys característiques i funcions que les altres. 

Aquesta aplicació pot ser utilitzada per a organitzar qualsevol campionat o esdeveniment esportiu que es faça, és a dir, ens permet fer lligues, torneigs o fins i tot, un partit en concret de qualsevol esport. Per exemple, la podem utilitzar per a gestionar i organitzar els campionats realitzats al pati del centre educatiu a l’esbarjo o a la nostra classe d’Educació Física.

Sobretot, Doleague ens facilita tot el procés de la gestió de l’esdeveniment, ja que automàticament realitza el calendari i l’horari dels partits, actualitza la classificació al introduir els resultats, etc. I gràcies a aquest gran nombre d’automatismes, podem estalviar molt de temps com a organitzadors de l’esdeveniment. També, l’aplicació adreça automàticament notificacions als jugadors quan han de jugar un partit i a més, cada lliga o torneig té la seua pròpia pàgina web.

Pròximament la utilitzarem al centre per a organitzar campionats a l’esbarjo. Què us pareix?

L'ESCALFAMENT ALS ESPORTS COL·LECTIUS

Abans de jugar o practicar qualsevol esport o activitat física, és necessari i molt important que es faça un escalfament correcte, amb la finalitat de preparar físicament i mental l’organisme per a un esforç més intens i també per a prevenir lesions.

L’escalfament es pot definir com “el conjunt d’exercicis físics, primer generals i després específics, previs a tota activitat física que requereix un esforç superior al normal, per a posar en marxa tots els òrgans de l’esportista i disposar-lo per a un rendiment màxim”.

L’escalfament consta de cinc parts o fases:

1. Exercicis de carrera suau. Activen el sistema cardiorespiratori. Són exercicis com la cursa lateral, cursa tocant els glutis amb els talons, etc.
2. Exercicis de mobilitat articular. Preparen les articulacions , especialment els lligaments. Exercicis de flexió i extensió de genolls, rotació de braços, etc.
3. Exercicis de potenciació o de més intensitat. Augmenten el to muscular. Per exemple, salts, flexions, esprints, etc.
4. Exercicis d’estiraments. Actuen sobre l’elasticitat de músculs i tendons. Com estiraments de bessons, de tríceps, quàdriceps, etc
5. Exercicis específics relacionats amb l’activitat o l’esport posterior. 

 Ací teniu un vídeo molt interessant sobre l’escalfament.

L'escalfament, per Joshua Cazorla Molina (CC BY)

He escrit aquesta entrada amb la finalitat de posar èmfasi de la importància de realitzar l’escalfament abans de practicar els esports col·lectius a classe. Per tant, espere que aquesta informació us servisca d’ajuda per a realitzar-lo correctament (hem d’escalfar totes les parts del cos i també l’escalfament ha de ser progressiu), i així preparar l’organisme i prevenir lesions.

ELS ESPORTS COL·LECTIUS

          A l’entrada anterior vaig explicar diferents classificacions dels esports, i a aquesta entrada explicaré les característiques dels esports col·lectius els quals treballarem en aquesta unitat.

          Els esports col·lectius segons Parlebas són “el conjunt de situacions motrius amb regles, codificades en forma de competició i amb un caràcter institucional, amb la participació de dos o més jugadors que actuen de manera coordinada”.

            Establir característiques generals i aspectes comuns en els esports col·lectius és difícil, però es poden distingir una sèrie d’aspectes generals com són els següents:

• El caràcter competitiu es basa en la coordinació d’un grup per a superar a adversaris directes. 
• Exigeixen una complexa utilització del mecanisme de decisió, és a dir, és molt important saber decidir les accions correctament. 
• L’eficàcia depèn de la relació de l’aptitud de base, del domini tècnic, de la millora de les qualitats físiques i dels aspectes tàctics i estratègics. 
• Es basen en la cooperació i la col·laboració amb els companys i també en l’oposició amb els adversaris 
• Es poden jugar en diferents medis: terra, aigua, gel, etc. 
• En tots els esports col·lectius o d’equip existeixen uns elements fixos i comuns com un mòbil a utilitzar, un espai o terreny de joc, una meta que atacar o defensar, uns companys i adversaris i unes regles. 

Team, per tomas_workman, (CC0)

           A classe treballarem aquests tipus d’esports, concretament amb un espai comú (tots juguem al mateix terreny) i amb una participació simultània (tots juguem al mateix temps), és a dir, treballarem amb esports i jocs d’invasió i gràcies a aquests assolirem valors tan importants com el respecte, el esforç, el companyonia, la solidaritat, etc.

CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTS I JOCS ESPORTIUS

                 Actualment, existeixen diferents classificacions dels esports, a continuació exposaré les classificacions més importants segons diferents autors:

                1. Aquesta classificació la ha fet Devís i Peiró (1992), i es basen en l’anàlisi estructural del joc i en la varietat lúdica. Divideixen els jocs o els esports en cinc grups:

• Jocs esportius de blanc i diana: consisteix en que l’objecte ha d’arribar amb precisió i amb un nombre menor d’intents que la resta de jugadors, a la diana. Per exemple, el golf.
• Jocs esportius de bat i camp: consisteix en que un equip llança o colpeja, dins de l’espai de joc, un mòbil, amb la intenció que l’altre equip tinga problemes en la devolució o recollida d’aquest, mentre ells fan desplaçaments. Per exemple, el beisbol. 
• Jocs esportius de canxa dividida: Consisteix en que dos equips o jugadors es situen front a front separats per una xarxa i el mòbil ha d’arribar per damunt d’aquesta a l’espai de joc de l’altre equip sense que puga retornar-lo. Per exemple, el tenis.
• Jocs esportius de paret i mur: Consisteix en llançar o colpejar el mòbil contra la paret amb la finalitat que resulte difícil la devolució per part de l’altre equip. Per exemple, el frontó. 
• Jocs esportius d’invasió: Consisteix en que cada equip tracta d’aconseguir una meta amb el mòbil totes las vegades que siga possible, sense que l’altre no l’aconsegisca. Per exemple, el futbol. 

                 2. Una altra classificació important és la de Blázquez y Hernández (1984), es basen en l’espai i la participació dels jugadors. Divideixen els esports en quatre grups:

• Esports individuals. Atletisme (salt de longitud).
• Esports d’oposició. Judo.
• Esports de col·laboració. Atletisme (Relleus).
• Esport d’oposició-col·laboració. Handbol.

                3. Per últim el currículum d’educació divideix els esports en tres grups:

• Esports individuals. Natació.
• Esports d’adversari. Tenis.
• Esports col·lectius. Futbol.

Baló de bronze, per Thiago 89. (CC BY SA)